El canvi és constant i a tots nivells.
Vivim instal·lats en la velocitat. El dinamisme ens porta a la renovació.
Ja no és l'idea de que l'aigua del riu no torna a passar mai més pel mateix lloc. És que va, el canvi, a una velocitat que ni el veus.
Quan has aprés un programa i funciones amb ell te'l canvien. Recordeu al principi de l' informàtica ara fa quatre dies?
Fèiem els cursos de logo i de bàsic. Jo vaig aprendre a fer anar el Frameword, després l'Amipro i el lotus i més tard al windows. l'idea del programari lliure no ha quallat massa, crec jo. Canvis, canvis i en molt pocs anys.
Com infant hem d'aprendre a veure |
Adaptar-nos sembla impossible. No tenim la capacitat d'adaptació necessària per poder viure bé. I així ens va. Les malalties socials, l'estrés, el pànic a la vida és un factor de malaltia.
A més a més això, hi ha un canvi de valors i de paràmetres socials que no estem assimilant.
Hi ha la crisi econòmica que és molt greu i també hi ha la crisi social i de canvi. Més imperceptible, potser, però igual de poderosa.
L'escola, l'educació en general pateix de la manca de dinamisme i la manca d'adaptació real.
Caminar insegur per sobre de l'aigua |
Els individus, professors i professores es van adaptant a les realitats que tenen davant. Sovint amb més bona voluntat que ciència. I sembla mentida que hi ha milers de publicacions a tot el Món que donen formes noves i estudis de les experiències treballades i realitats noves que s'haurien de saber integrar i mirar si funcionen.
Aquest blog vol caminar cap aquest camí de recerca, diàleg i recursos. Convidem a caminar a tots i totes. Junts podem millorar l'educació.